A partir de la documentació dels estudis de l’equip liderat per Jordi López Vilar, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), els alumnes de 4t d’ESO del Cor de Maria de Valls hem aprofundit en el coneixement de l’aqua Augusta, conegut com l’aqüeducte del Gaià, una de les infraestructures hidràuliques vinculades al proveïment d’aigua de la Tàrraco romana.
Els coneixements adquirits amb la modelització del pont de les Ferreres ens han proporcionat les eines necessàries per afrontar un nou repte: representar digitalment i construir una maqueta d’un possible pont aqüeducte situat entre la muntanya de l’Oliva i les muralles de Tàrraco.
Un nou repte: modelitzar un pont de grans dimensions
Partint de l’experiència amb el pont de les Ferreres i prenent com a hipòtesi de treball un pont aqüeducte d’uns 700 metres de llargada i aproximadament 20 metres d’alçada, ens hem proposat explorar com podria haver estat aquesta estructura.
Aquesta proposta de modelització parteix d’una hipòtesi que cal contrastar amb la documentació arqueològica. Per tant, no pretenem reproduir una estructura definitivament documentada en totes les seves dimensions, sinó elaborar una representació que ens permeti investigar, plantejar preguntes i comprendre millor les possibles solucions constructives de l’enginyeria romana.
Per fer-ho, hem simplificat la geometria de l’aqüeducte i hem creat uns mòduls bàsics que podem replicar, copiar i combinar per generar una representació del conjunt. D’aquesta manera, no cal dibuixar cada element des de zero: podem construir l’estructura a partir de peces digitals reutilitzables.
Del model digital a la maqueta física
Per traslladar aquesta proposta a una maqueta a escala 1:1000, hem recuperat el procediment de treball que ja havíem experimentat amb el pont de les Ferreres. El procés combina el tractament d’imatges, el disseny digital, el tall làser i el muntatge manual.
El treball s’ha desenvolupat en diverses fases:
1. Preparació del perfil del terreny
Hem marcat la silueta del contorn de la muntanya i l’hem desat en un fitxer independent en format PNG. Aquesta imatge ens permet representar el relleu sobre el qual s’hauria d’integrar l’estructura.
2. Dibuix del conjunt
Hem delimitat la silueta del pont juntament amb la muntanya per obtenir una imatge que ens permeti representar l’estructura en relació amb el seu entorn. Així podem estudiar la disposició del pont i la seva relació amb el terreny i les muralles de Tàrraco.
3. Preparació dels fitxers per al tall làser
Hem importat les dues imatges al programa LightBurn i n’hem perfilat els contorns per convertir-los en línies de tall. Aquesta fase és essencial per transformar els dibuixos digitals en peces que es puguin fabricar físicament. (Partit en 2)
4. Fabricació de les peces
Hem utilitzat la talladora làser per tallar els diferents elements a escala 1:1000. A aquesta escala, els 700 metres de longitud de la hipòtesi de treball es converteixen en 70 centímetres de maqueta, mentre que els 20 metres d’alçada equivalen a 2 centímetres.
5. Muntatge de la maqueta
Finalment, hem unit les peces amb cola fins a obtenir una representació a escala del pont i del relleu que l’envolta. Durant el muntatge, hem comprovat l’encaix dels diferents elements i hem observat com les formes bidimensionals es transformen en una estructura tridimensional.
Materials utilitzats
Per construir la maqueta hem treballat amb materials senzills i adequats per al tall i el muntatge:
- Goma EVA.
- Fusta DM de 3 mm.
- Cola.
A partir de les peces tallades, hem anat muntant els diferents elements, relacionant el disseny digital amb la construcció física i comprovant com les dimensions i les proporcions condicionen el resultat final.
De les dues dimensions a la modelització 3D
Paral·lelament a la construcció física, hem treballat en la representació tridimensional de l’aqüeducte amb SketchUp.
Un cop definida l’estructura principal, hi hem incorporat el gruix i la profunditat necessaris per transformar els perfils bidimensionals en elements tridimensionals. D’aquesta manera, podem reproduir digitalment, de forma simplificada però representativa, els elements arquitectònics que hem treballat en la maqueta física.
El modelatge modular ens permet generar una estructura extensa a partir de peces que es poden repetir i adaptar. També ens ajuda a comprendre com s’organitza el pont, com es distribueixen els elements arquitectònics i com les dimensions individuals contribueixen a configurar una obra de grans proporcions.
A més, la modelització en 3D ens ofereix la possibilitat de modificar el disseny, comparar diferents solucions i estudiar com canvia l’estructura quan variem les dimensions o la disposició dels seus elements.
Un model per investigar i aprendre
Aquest projecte va més enllà de la reproducció d’una construcció romana. És una experiència d’aprenentatge que combina arqueologia, geometria, matemàtiques, disseny digital i fabricació.
Hem après a preparar imatges, definir contorns, treballar amb una talladora làser, construir maquetes a escala i crear models tridimensionals mitjançant peces modulars. Alhora, hem hagut d’interpretar informació, prendre decisions de disseny i comprovar si les nostres propostes són coherents amb les dimensions plantejades.
La comparació amb el pont de les Ferreres ens permet aplicar els coneixements adquirits a un nou repte i explorar altres possibilitats de l’enginyeria hidràulica romana.
De la recerca arqueològica al disseny per ordinador, i del disseny a la fabricació: així convertim el patrimoni romà en un projecte de descoberta, experimentació i creació col·lectiva.
