Modelització del pont aqüeducte de les Ferreres (Pont del diable de Tarragona) per part dels alumnes del Cor de Maria de Valls

Com podem transformar un monument romà en una maqueta a escala? Aquest és el repte que ens hem plantejat amb el pont aqüeducte de les Ferreres, conegut popularment com el pont del Diable, a Tarragona. A partir de la documentació i de les mesures reals de l’estructura, hem treballat amb eines digitals i materials de construcció per reproduir-ne la forma i entendre millor les seves característiques arquitectòniques.

De la imatge digital a la maqueta a escala 1:1000

El punt de partida ha estat un plànol del pont de les Ferreres en format d’imatge (.png). Amb el programa GIMP, hem adaptat la imatge a les dimensions que necessitàvem per elaborar la maqueta i hem preparat els fitxers per al procés de fabricació.

El treball s’ha desenvolupat en diverses fases:

  1. Preparació del perfil del terreny. Hem marcat la silueta del contorn de la muntanya i l’hem desat en un fitxer independent en format .png.
  1. Dibuix del conjunt. Hem delimitat la silueta del pont juntament amb la muntanya per obtenir una segona imatge que ens permetés representar el monument en relació amb el seu entorn.
  1. Preparació dels fitxers per al tall làser. Hem importat les dues imatges al programa LightBurn i n’hem perfilat els contorns per convertir-los en línies de tall.
  2. Fabricació de les peces. Hem utilitzat la talladora làser per tallar els diferents elements a escala 1:1000.
  3. Muntatge de la maqueta. Finalment, hem unit les peces amb cola fins a obtenir una representació a escala del pont i del relleu que l’envolta.

Materials utilitzats

Per construir la maqueta hem treballat amb materials senzills i adequats per al tall i el muntatge:

  • Goma EVA.
  • Fusta DM de 3 mm.
  • Cola.

A partir de les peces tallades, els alumnes hem anat muntant els diferents elements, comprovant-ne l’encaix i observant com les formes bidimensionals es transformen en una estructura tridimensional.

Aquest procés ens ha permès relacionar el dibuix digital amb la fabricació física i entendre la importància de la precisió quan treballem amb escales.

A escala 1:500

I per què no en una làmina de dibuix?

 

Del dibuix 2D al modelatge 3D amb SketchUp

Paral·lelament a la construcció de la maqueta física, hem iniciat la modelització tridimensional del pont de les Ferreres amb SketchUp.

A partir de les mesures del monument, hem simplificat la seva geometria i hem creat uns mòduls bàsics que podem replicar, copiar i combinar per generar una representació del conjunt del pont. D’aquesta manera, no cal dibuixar cada element des de zero: podem construir l’estructura a partir de peces digitals reutilitzables.

Un cop definida l’estructura principal, hi afegim el gruix i la profunditat necessaris per transformar els perfils bidimensionals en elements tridimensionals. Així podem reproduir digitalment, d’una manera simplificada però representativa, les formes que hem treballat en la maqueta física.

El modelatge modular ens ajuda a comprendre com s’organitza el pont, com es repeteixen els seus elements arquitectònics i com les dimensions individuals contribueixen a formar una estructura de grans proporcions.

Un model que ens servirà per a nous reptes

Aquest treball no és només una manera de reproduir un monument romà. També és una experiència d’aprenentatge que combina arqueologia, geometria, matemàtiques, disseny digital i fabricació.

Hem après a preparar imatges, definir contorns, treballar amb una talladora làser, construir una maqueta a escala i crear models tridimensionals amb peces modulars.

El pas següent serà aplicar aquest mateix procés a l’altre aqüeducte que abastia la Tàrraco romana: l’aqua Augusta, conegut com l’aqüeducte del Gaià. Els coneixements adquirits amb el pont de les Ferreres ens proporcionaran les eines per afrontar aquesta nova representació, des de la interpretació de les dades i el disseny digital fins a la construcció de la maqueta.

De la recerca arqueològica al disseny per ordinador, i del disseny a la fabricació: així convertim el patrimoni romà en un projecte de descoberta, experimentació i creació col·lectiva.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *