Els alumnes de 4t d’ESO del Cor de Maria de Valls, que treballem en el projecte de la Mina de l’Arquebisbe, ens preguntem: QUÈ EN SABEM, DELS AQÜEDUCTES ROMANS?
Quan parlem dels aqüeductes de la Tàrraco romana, el primer que ens ve al cap és el pont de les Ferreres, conegut popularment com el pont del Diable. Però, com s’abastia d’aigua la ciutat en època romana? D’on venia l’aigua i com aconseguien transportar-la al llarg de quilòmetres mantenint el pendent necessari perquè circulés per gravetat?
Per respondre aquestes preguntes, ens hem documentat a partir dels estudis de l’equip liderat per Jordi López Vilar, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). La recerca ens ha permès conèixer millor les característiques constructives dels aqüeductes romans i comprendre la importància de l’enginyeria hidràulica en el desenvolupament de Tàrraco.
El pont de les Ferreres: enginyeria romana en estat pur
El pont de les Ferreres formava part de l’aqüeducte del Francolí, que transportava aigua des de l’entorn de Vallmoll, al torrent de la Fonollosa, a la comarca de l’Alt Camp, fins a Tàrraco. Construït probablement al segle I dC, era una infraestructura essencial per garantir el subministrament d’aigua a la ciutat.
Les seves dimensions màximes són impressionants:
- Llargària: 215,08 metres.
- Alçada màxima: 24,04 metres.
- Amplada a la base: una dada que volem concretar a partir de la documentació arqueològica.
- Amplada i alçada del conducte: dues mesures que també ens proposem investigar per comprendre millor com es transportava l’aigua.
El pont de les Ferreres era un dels elements més espectaculars d’un sistema de captació i conducció d’aigua molt més extens. Tàrraco comptava també amb un altre aqüeducte principal: l’aqua Augusta, conegut com l’aqüeducte del Gaià. En una primera fase, el traçat arribava des de la zona de Puigpelat fins a Tàrraco; posteriorment, es va ampliar amb el tram comprès entre el Pont d’Armentera i Puigpelat.
L’estudi d’aquestes dues infraestructures ens ajuda a entendre com els romans van transformar el territori per garantir l’arribada de l’aigua a la ciutat.
Investiguem el pendent: com circulava l’aigua?
Una de les qüestions que més ens ha interessat és comprendre com podia circular l’aigua al llarg del pont de les Ferreres sense necessitat de bombes ni altres mecanismes de pressió. La clau és el pendent: l’aigua havia d’avançar gràcies a la força de la gravetat.
Per estudiar-ho, hem treballat amb les cotes dels dos extrems del pont:
- Cota del costat nord: 56,8 metres.
- Cota del costat sud: 56,4 metres.
- Longitud aproximada: 215 metres.
La diferència d’altura entre els dos extrems és:
56,8 − 56,4 = 0,4 m
A partir d’aquesta diferència, podem calcular el pendent:
Pendent = 0,4 m / 215 m = 0,00186
Si expressem el resultat en tant per cent:
0,00186 /100 = 0,186%
Per tant, el pendent mitjà calculat a partir d’aquestes cotes és aproximadament del 0,19 %, equivalent a 1,86 ‰.
Això significa que hi ha una diferència d’altura d’uns 1,86 metres per cada quilòmetre de recorregut si es mantingués aquest mateix pendent.
Aquest càlcul ens permet visualitzar fins a quin punt l’enginyeria romana havia de ser precisa: calia mantenir una inclinació prou suau perquè l’aigua circulés per gravetat i, alhora, prou regular per garantir el funcionament de tota la infraestructura.
Cal tenir present que aquest resultat és una estimació basada en les cotes i la longitud indicades. Per determinar el pendent hidràulic real, caldria comprovar les cotes exactes del canal i el seu traçat.
De la recerca a la modelització: dos nous reptes
Tot aquest treball ens ha portat a plantejar-nos dos nous reptes. Volem passar de l’observació i l’estudi arqueològic a la representació gràfica i la construcció de models.
Primer repte: modelitzar els aqüeductes en 2D i 3D.
Dissenyarem amb l’ordinador les estructures dels aqüeductes per entendre’n la geometria, les proporcions i les característiques constructives. La representació en dues dimensions ens permetrà treballar les vistes, les alçades i les longituds, mentre que el modelatge en tres dimensions ens ajudarà a visualitzar-ne el volum i els elements arquitectònics.
Segon repte: construir maquetes a escala 1:1000.
A partir dels models digitals, volem construir dues maquetes que ens permetin comparar dues solucions d’enginyeria hidràulica vinculades a la Tàrraco romana:
- Maqueta 1. El pont de les Ferreres, amb una longitud real de 215 metres.
- Maqueta 2. El pont aqüeducte de l’aqua Augusta, situat entre la muntanya de l’Oliva i les muralles de Tàrraco, amb una longitud estimada de 700 metres.
A escala 1:1000, cada metre de la realitat es converteix en un mil·límetre a la maqueta. Per tant, les longituds resultants serien:
| Infraestructura | Longitud real | Longitud de la maqueta |
| Pont de les Ferreres | 215 m | 21,5 cm |
| Pont aqüeducte de l’aqua Augusta | 700 m | 70 cm |
Aquesta escala ens permetrà representar estructures de dimensions molt diferents en un format manejable, comparar-ne les proporcions i plantejar-nos com s’haurien pogut construir.
La longitud de 700 metres del segon pont és una dada de treball que caldrà contrastar amb la documentació arqueològica abans de donar-la per definitiva. També haurem d’investigar-ne les alçades, l’amplada, la disposició dels pilars i les característiques del canal per poder elaborar una maqueta rigorosa.
Aprendre del passat per dissenyar el futur
L’estudi dels aqüeductes romans ens ofereix una oportunitat per connectar la història, l’arqueologia, les matemàtiques, la tecnologia i l’expressió artística. Cal documentar-se, interpretar dades, calcular pendents, treballar amb escales, dissenyar models digitals i transformar-los en objectes tridimensionals.
A més, ens permet descobrir que darrere d’una construcció que avui admirem com a monument hi havia un problema real que calia resoldre: com fer arribar l’aigua a una ciutat aprofitant el relleu i la força de la gravetat.
Ara ens toca a nosaltres investigar, calcular, dissenyar i construir. Serem capaços de reproduir l’enginy dels romans a través dels nostres models digitals i les nostres maquetes?
