INICIANT PROJECTE DE LA MINA DE L’ARQUEBISBE

Comencem una nova aventura! Aquest any, els alumnes de 4t d’ESO del Cor de Maria de Valls ens endinsem en el projecte de la Mina de l’Arquebisbe, l’antiga mina d’aigua que connecta Puigpelat amb Tarragona.

Aquesta primera setmana hem començat viatjant segles enrere, fins a l’època dels poblats ibers i, especialment, fins a l’arribada dels romans a Tàrraco. Ens hem preguntat què va passar amb la població de Tarragona i com el seu creixement va generar noves necessitats.

Una de les més importants va ser, precisament, disposar de més aigua.

Per entendre aquesta necessitat, hem fet una recerca sobre els sistemes de captació i conducció d’aigua de l’època romana. En aquesta recerca hem arribat fins als estudis de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i, especialment, als treballs del Dr. Jordi López Vilar, que ens han servit com a punt de partida.

Hem trobat diferents aqüeductes vinculats al subministrament d’aigua de Tàrraco:

1. Aqüeducte republicà (Puigdelfí – Tàrraco)

2. Aqua Augusta (Puigpelat – Tàrraco)

3.  Prolongació de l’Aqua Augusta (Pont d’Armentera – Puigpelat)

4. Aqüeducte del Francolí (Vallmoll – Tàrraco)

I també altres conduccions situades fora de l’àrea més immediata de la ciutat, com els aqüeductes del Baix Gaià i el de Centcelles.

Però… per què anar a buscar aigua tan lluny?

La resposta ens ajuda a entendre la magnitud del projecte: calia trobar punts de captació adequats, garantir una aigua de qualitat i aconseguir que aquesta arribés a Tàrraco per gravetat.

I hem començat a posar noms i xifres a aquest impressionant patrimoni: el Pont de les Ferreres o Pont del Diable, relacionat amb l’aqüeducte del Francolí, encara es conserva avui i fa 215 metres de llargada i 24 metres d’altura.

Però també sabem de l’existència del pont aqüeducte del Gaià, que s’estenia entre la muntanya de l’Oliva i la muralla de Tàrraco i que tenia una llargada de 700 metres. Aquesta és només la primera parada d’un projecte que ens portarà a descobrir la història, l’enginyeria i el patrimoni que s’amaguen darrere de la Mina de l’Arquebisbe.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *