Escrit: Lia Fernández Escarré
Els alumnes de 4t d’ESO del Cor de Maria Valls hem dut a terme un projecte que combina ciència, tecnologia i compromís ambiental. Tot va començar estudiant la migració dels ocells i la seva dependència de les zones humides com a punts d’aturada i alimentació. Vam continuar aprofundint en la geografia del nostre entorn, investigant els principals rius de Catalunya i, especialment, els afluents del riu Francolí. Aquest coneixement ens va ajudar a entendre millor el paper dels cursos d’aigua en la formació i el manteniment dels aiguamolls del nostre territori.
Un cop situats en el context hidrològic i ecològic, ens vam centrar en els aiguamolls del Pla de Santa Maria, un espai natural molt proper a nosaltres però encara poc conegut i poc protegit. Vam estudiar-ne les característiques, l’estat actual i les possibilitats de millora. A partir d’aquesta recerca, vam construir tres maquetes que resumeixen l’evolució de l’espai i aporten una proposta de futur.
La primera maqueta representa el primer aguait construït a la zona. La vam fer a escala 1:20 amb fusta tallada amb làser. La maqueta mostra amb precisió l’espai interior, les obertures per a l’observació seguint un model tridimensional que n’explica l’estructura i l’adaptació al paisatge.
La segona maqueta fa referència al segon aguait existent, i en aquest cas en vam construir dues: una que mostra l’estructura interna i una altra que reprodueix l’aspecte real del mirador tal com es veu avui. Aquest doble treball ens va ajudar a entendre com es construeix i es presenta una estructura d’aquest tipus.
A més, a partir d’aquest segon aguait vam començar a treballar el tema del control d’aforament. En primer lloc, vam crear una aplicació senzilla e n què, quan una persona pujava a l’aguait, havia de prémer un botó de “puja”, i quan baixava, havia de prémer el botó de “baixa”. Això ens permetia saber quantes persones hi havia dins l’estructura en cada moment.
Més endavant, però, vam voler millorar aquesta idea i fer-la més pràctica, substituint el sistema manual per una segona aplicació connectada a uns sensors situats a les escales, capaços de detectar automàticament el pas de les persones, tant de pujada com de baixada. Aquest doble treball ens va ajudar a entendre com es construeix i es presenta una estructura d’aquest tipus.
La tercera maqueta és la part més innovadora del projecte. Es tracta d’una proposta pròpia de nou aguait, dissenyat per ser completament accessible.Aquest aguait s’ha pensat per situar-lo en una zona que encara està pendent d’expansió dins dels aiguamolls, un espai amb molt potencial ecològic i paisatgístic. No té escales i s’hi accedeix per una rampa adaptada, pensada per a persones amb mobilitat reduïda.
A més, la proposta incorpora un sistema de control d’aforament gràcies a dos raigs infrarojos situats a la rampa, que permeten detectar quantes persones entren i surten del mirador. Així es pot garantir un ús segur i ordenat de l’espai natural.
Amb aquest projecte, hem après molt més que ciències naturals o tecnologia: hem après a mirar el nostre entorn amb ulls crítics i amb estima. I sobretot, hem entès que preservar la natura és una responsabilitat compartida. Els aiguamolls del Pla de Santa Maria són un tresor. I, com tot tresor, cal cuidar-lo. Nosaltres hem fet la nostra part: estudiar, entendre, imaginar, construir. I ho hem fet amb l’acompanyament i la guia del professor Pere Compte, que ens ha ajudat a transformar idees en realitat. Ara toca fer el pas següent. Demanem que els aiguamolls del Pla de Santa Maria s’incloguin al catàleg de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya. Perquè protegir-los és protegir també la vida, l’educació i el futur.